Normativa

 

El règim jurídic del cementiri dels Molins i del cementiri de les Valls ve regulat de forma separada per dos Reglaments, de 1983 i 1993, respectivament. Les diferències existents entre ambdós Reglaments venen donades per l’evolució històrica del dret mortuori, en especial pel que fa a la configuració de la concessió del dret funerari. El present Reglament es dicta precisament per unificar la regulació d’ambdós cementiris, amb especial incidència en les concessions, transmissions i extincions dels drets funeraris, les inhumacions, exhumacions i trasllats i finalment sobre les construccions funeràries i el manteniment dels cementiris.

Històricament, tant en les disposicions reguladores dels cementiris com en el llenguatge popular, sempre s’ha parlat de la “propietat de les sepultures”, la qual cosa ha donat lloc a una certa confusió sobre les característiques d’aquesta propietat en relació als béns sobre els que recauen.

En resposta a aquesta situació paradoxal, el Reglament de 1920, tot i haver-se dictat per les autoritats eclesiàstiques, afirmava :

“Al hablarse de la compra de terrenos o sepulturas en un Cementerio, no debe entenderse en el verdadero sentido legal la palabra “propiedad”. Aquello no es una venta, porque si bien el terreno para la sepultura se transfiere mediante un tanto convenido, no es la propiedad efectiva, como se entiende en rigor en derecho, lo que se traspasa, si no el uso que es cosa muy diferente. Se compravende el privilegio de tener allí la sepultura con preferencia a otros, no el terreno, pudiéndose traspasarse a tercera persona mediante un título cualquiera de transmisión legal, venda, legado, etc., respetando siempre el nuevo adquirente los restos si los tuviera por la inviolabilidad de la sepultura”.

En definitiva el Reglament recorda el caràcter de res extra comercium que tenen les sepultures com a lloc sagrat on s’enterraven els cadàvers.

La naturalesa jurídica com a bé de domini públic dels cementiris municipals és indiscutible. L’Ajuntament de Mataró té afectats els terrenys que ocupen aquells al compliment d’un servei municipal de caràcter mínim i obligatori, d’acord amb el que disposa l’article 26 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local de 1985.

Els drets funeraris sobre sepultures concedits al llarg del temps en un i altre cementiri tenen lògicament diferències substancials degut a la diferent època a la que respon. Així en el cementiri municipal de Molins (Caputxins), el dret sobre la sepultura ha consistit en un “títol de propietat” que, com ja s’ha indicat fa referència a un domini útil per un període indefinit, corresponent el domini directe a l’Ajuntament de Mataró. En canvi en el cementiri municipal del Torrent de les Valls els drets sobre sepultures es denominen “títol de concessió regular” per un termini màxim de 99 anys.

L’acte administratiu d’atorgament d’un dret funerari presenta la naturalesa d’una concessió administrativa demanial, relativa a l’ús privatiu sobre una porció del domini públic. La jurisprudència del Tribunal Suprem ha sostingut que la propietat sobre les sepultures és especial i sui generis i que en la regulació del dret funerari conviuen drets privats i disposicions de dret públic de difícil interrelació. Aquesta jurisprudència ha manifestat en reiterades ocasions que les propietats o adquisicions a perpetuïtat no són una propietat privada de l’enterrament al ser incompatibles amb el caràcter inembargable, imprescriptible i inalienable del domini públic del cementiri. Per tant, l’adquisició a perpetuïtat no suposa una vigència indefinida durant cents anys i s’ha d’entendre que existeix un límit màxim temporal de 99 anys transcorreguda la qual tindria lloc la prescripció immemorial, la qual cosa no és admissible al ser béns de domini públic, pel que transcorregut el termini, s’ha d’entendre recuperada la lliure disposició sobre l’enterrament per les autoritats municipals.

La concessió demanial es caracteritza essencialment per ser un contracte administratiu que crea un dret real administratiu. Aquest dret real té naturalesa administrativa, no només perquè recau sobre el domini públic, sinó en virtut de les prerrogatives que té l’Administració local com a titular de la policia administrativa dels cementiris.

Efectivament, els béns de domini públic estan fora del tràfic jurídic privat, però això no impedeix el reconeixement d’un tràfic jurídic-públic de les concessions demanials, el qual per la seva naturalesa ha de ser intervingut per l’Administració municipal. Per aquesta raó és necessària una regulació jurídica d’àmbit local que delimiti el conjunt de facultats que es reconeixen al titular del dret funerari, conciliant la vessant pública i privada de les transmissions dels drets que puguin portar-se a terme durant la vida de la concessió.

Admesa la possibilitat de tràfic jurídic dels drets funeraris, el reglament estableix dos tipus bàsics de transmissió dels drets, la transmissió mortis causa i la transmissió inter vivos. La primera es determina d’acord amb les regles successores establertes en la legislació civil, però requereix la inscripció en el registre de sepultures municipal per a la seva validesa. Les cessions inter vivos del títol del dret funerari es realitzen amb el compliment de la forma i procediment establert a l’art. 115 de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques per a les cessions dels contractes administratius. Per aquest motiu caldrà fer-les en escriptura pública amb autorització municipal com a requisit de validesa i existència del contracte.

D’altra banda s’introdueix la possibilitat de designar beneficiari, el qual adquirirà la condició de titular del dret funerari a la mort del seu titular. De nou és requisit de validesa de la designació la seva formalització davant l’Ajuntament. El suport legal de la figura del beneficiari ha de buscar-se en el contracte a favor de tercer de l’article 1257 del Codi Civil. A diferència de la donació mortis causa, la designació pel titular del dret funerari feta davant l’Ajuntament és un contracte que es perfecciona ante mortem i a favor d’una tercera persona que no és part en el contracte en virtut de l’article 1227 del Codi Civil. L’acceptació del beneficiari és una conditio iuris d’adquisició del dret i de la seva transmissió mortis causa.

Per últim s’estableix un procediment per facilitar la transmissió de drets funeraris quan no sigui possible portar-la a terme per causes diverses, com la impossibilitat de justificar la defunció del titular, insuficiència en la documentació o absència de les persones que tinguin dret.
Així mateix es regula el procediment per declarar la caducitat del dret per abandonament o ruïna de la sepultura.

En suma el nou Reglament té per objecte adequar els reglaments municipals a les circumstàncies de la societat actual. En línia amb les preocupacions de les diverses polítiques públiques sobre cementiris, que preveuen una pròxima saturació dels espais disponibles, es procura l’aprofitament i la reutilització de les sepultures, posant a disposició dels usuaris una notable varietat de formes de transmissió de drets funeraris que han de permetre optimitzar el nombre de sepultures disponibles en els cementiris municipals.

Les novetats importants que per assolir les finalitats esmentades introdueix el Reglament són les següents

  • Configuració del dret funerari com a dret real administratiu, amb regulació pròpia, que el diferencien del dret real civil.
  • Determinació del temps de vigència de la concessió permanent a vint-i-cinc anys prorrogables discrecionalment i regulació concreta de la concessió provisional.
  • Determinació de la capacitat i prohibicions per ser titular del dret real administratiu.
  • Admissió de la transmissió inter vivos a favor de persones que acreditin llaços afectius i de convivència amb el titular del dret funerari.
  • Admissió i regulació de la designació de beneficiari i la seva revocació emparada en el contracte a favor de tercer i els documents privats del Codi Civil.
  • Prohibició de les situacions de cotitularitat pro indiviso sobre el dret funerari.
  • Possibilitat de transferir els panteons i mausoleus de construcció particular a favor de tercers.

Per últim les disposicions transitòries reconeixen expressament els drets adquirits amb reglamentacions anteriors, sense perjudici de què el siguin aplicables les noves previsions relatives a transmissió i extinció de títols funeraris.